endropir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ən.dɾuˈpi/
balear /ən.dɾoˈpi/, /ən.dɾuˈpi/
Occidental:  nord-occidental /en.dɾoˈpi/
valencià /en.dɾoˈpiɾ/, /en.dɾoˈpi/
Informal:  nord-occidental /an.dɾoˈpi/

Verb[modifica]

endropir trans., pron. ‎(pronominal endropir-se)

  1. Deixar-se vèncer per la peresa, deixar les obligacions per un altre moment o no fer-les.
    De tota la muntanya, del món d'en avall, que deixava escapar lo més pur de son alè, mentre ell s'endropia i emmetzinava en ses mateixes impureses reaspirades.[1]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·dro·pir (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Víctor Català, Solitud