empocher

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɑ̃.pɔˈʃe/
  • Etimologia: Del prefix en- i poche.

Verb[modifica]

empocher

  1. embutxacar
    «Si Joséphine ne se mariait pas, elle continuerait à « turbiner » pour la maison, la vieille élèverait le mioche, et lui, le patron, empocherait la galette que le Pape, de gré ou de force lui remettrait.» (Louis Pergaud, Joséphine est enceinte, dans Les Rustiques, nouvelles villageoises, 1921)
    Si Joséphine no es casava, continuaria "retocant" la casa, la vella criaria el nen i ell, el patró, s'embutxacaria la pasta que el papa, de bon grat o per la força li donaria.
  2. empassar
    Son chef lui adressa des mots très durs qu’il lui fallut bien empocher.
    El seu cap es va adreçar a ell amb paraules molt dures, que es va haver d'empassar.
  3. (golf) embocar

Conjugació[modifica]