emperador

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.pə.ɾəˈðo/
Occidental:  nord-occidental /em.pe.ɾaˈðo/, valencià /em.pe.ɾaˈðoɾ/
Informal:  nord-occidental /am.pe.ɾaˈðo/, valencià /am.pe.ɾaˈoɾ/
  • Rimes: -o(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí imperator, títol que es concedia per èxits militars i que significava un comandament suprem de l'exèrcit.

Nom[modifica]

emperador m. ‎(plural emperadors, femení emperadriu)

  1. Cap d'un imperi.
  2. Títol que se suposa superior al de rei, malgrat representar les mateixes responsabilitats.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

emperador m. ‎(plural emperadors)

  1. (peixos) Peix teleosti de la família dels xífids, amb el maxil·lar prolongat en forma d’espasa, fort i ràpid i de costums pelàgics (Xiphias gladius).
  2. (peixos) peix serra
  3. (peixos) quimera
  4. (peixos) tallahams

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·pe·ra·dor (4)
  • Anagrama: empoderar

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \em.pe.ɾaˈðoɾ\
Americà: alt /em.p(e).ɾaˈdoɾ/, baix \em.pe.ɾaˈðoɾ\

Nom[modifica]

emperador m. ‎(plural emperadores, femení emperatriz)

  1. emperador
  2. (peixos) emperador
  3. (peixos) luvar

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·pe·ra·dor (4)

Vegeu també[modifica]

  • emperador. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre emperador