empedregar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.pə.ðɾəˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /em.pe.ðɾeˈɣa/
valencià /em.pe.ðɾeˈɣaɾ/, /em.pe.ðɾeˈɣa/

Verb[modifica]

empedregar trans.

  1. Recobrir un carrer o un pati amb pedres planes perquè no s'hi faci fang quan plogui.
    «Entrem per la portalada principal de la frontera dins el grandiós pati dels reys, d'unes vuytanta passes d'ample y unes cent trenta de llarch, tot empedregat de lloses de granit, tancat per tres altíssims panys de paret» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·pe·dre·gar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Antoni Maria Alcover, Maria Pilar Perea, Dietaris de les eixides, 1900-1902, L'Abadia de Montserrat, 2002, pàgina 8