embullar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əm.buˈʎa/, balear /əm.buˈja/
Occidental:  nord-occidental /em.buˈʎa/, valencià /em.buˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: embullà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *imbŏtŭlare, de botulus ‎(«budell»), segle XVII.

Verb[modifica]

embullar trans., pron. ‎(pronominal embullar-se)

  1. Fer que objectes allargats i flexibles s’enredin i es barregin d'una manera complicada.
    «Jo què sabia d'alens que se trobaven, / de cabells que s'embullaven, / de mans i de perfums.» (Antònia Font, Viure sense tu)
  2. embrollar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: embullo, embulla, embullem

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·bu·llar (3)
  • Anagrama: llambreu

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /em.buˈʎaɾ/, meridional /em.buˈʝaɾ/
Americà: /em.buˈʝaɾ/, austral \em.buˈʒaɾ\

Verb[modifica]

embullar intr. ‎(present embullo, passat embullé, futur embullaré)

  1. gatzarejar, fer gatzara

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·bu·llar (3)