embrear

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.bɾeˈa/
Occidental:  nord-occidental /em.bɾeˈa/, valencià /em.bɾeˈaɾ/

Verb[modifica]

embrear trans.

  1. Segellar juntes amb brea per impermeabilitzar construccions de fusta.
    «Noies amb cistelles plenes de pa, homes que carretejaven el vímet, altres que duien pega per embrear el pont o pescadors que vivien a la riba dreta; però també nois que portaven peix o que arrossegaven canyissos per assecar la fruita.» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·bre·ar (3)
  • Anagrama: aberrem

Vegeu també[modifica]

  1. Coia Valls, El mercader, eed. B de Books, 2015