embafar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.bəˈfa/
Occidental:  nord-occidental /em.baˈfa/, valencià /em.baˈfaɾ/
Informal:  nord-occidental /am.baˈfa/

Verb[modifica]

embafar trans., pron. ‎(pronominal embafar-se)

  1. Sentir-se més que satisfet per haver menjat en excés.
    «m'he embafat de fesols...» (George Sand, Història de la meva vida, Universitat Illes Balears, pàgina 242 . 2010)
    «...i vaig acabar com qui es menja un pastís de nata sencer: embafat i amb mal de panxa.» (Josep Maria Galí Izard, Per anar a dormir, 2016)
  2. Sentir-se excessivament orgullós d'un mateix.
    ««En Serrà conduïa un RochetSchneider de vuit cavalls de força, que podia arribar als trenta quilòmetres i que li va costar més de quatre mil pesos d'aleshores», m'explica en Cisquet, embafat d'orgull.» (Pilar Rahola, El carrer de l'Embut, 2013)
  3. Estar un lloc ple de baf o una superfície humida pel baf.
    «Però el que em crida l'atenció és el mirall. En el vidre embafat, algú hi ha dibuixat quatre ninots de pal: un de gran, dos de petits i un altre encara més petit.» (Lauren Magaziner, Resol el misteri! 3 - L'hotel encantat,, 2022)
  4. Haver fet quelcom moltes vegades, fins a perdre'n l'interès.
    «Va acabar la jornada altre cop amb mal de cap i embafat. Embafat pels dolços, per les converses» (Gemma Freixas, Malabo i les cendres, 2016)

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·ba·far (3)

Vegeu també[modifica]