embadalir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.bə.ðəˈɫi/
Occidental:  nord-occidental /em.ba.ðaˈɫi/, valencià /em.ba.ðaˈɫiɾ/

Verb[modifica]

embadalir trans., pron. ‎(pronominal embadalir-se)

  1. Causar una impressió forta que captiva els sentits i abstreu de la realitat.
    «L’objectiu és aturar-vos allà on vulgueu i embadalir-vos davant d’una flor, una vinya, un arbre... que us sentiu fascinades pel pas d’una filera de formigues... en definitiva, que feu el que us vingui de gust.» (Josep Gordi i Serrat, Tornar a la natura, 2016, Papers amb Accent, ISBN 9788493924782)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: embadaleixo, embadaleix, embadalim

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·ba·da·lir (4)
  • Anagrama: baldaríem

Vegeu també[modifica]