emanar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.məˈna/
Occidental:  nord-occidental /e.maˈna/
valencià /e.maˈnaɾ/, /e.maˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí ēmānare ‎(«provenir de dins»), segle XV, de manare ‎(«rajar»)

Verb[modifica]

emanar intr.

  1. Ser-ne l'orígen, la procedència.
    «Fra Valentí Serra de Manresa explica que el conjunt de coneixements i sabers que emanen dels convents caputxins lliguen molt amb la tradició de cultura popular catalana.» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Hug Llàcer i Palanca, Oficis de convent, 2017