eludo

De Viccionari


Castellà
[modifica]

Peninsular: \eˈlu.ðo\
Americà: alt /eˈlu.do/, baix \eˈlu.ðo\

Verb[modifica]

eludo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb eludir


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /eːˈluː.doː/
  • Etimologia: Del prefix ex- i ludō.

Verb[modifica]

ēlūdō ‎(1a present?), ēlūdis ‎(2a present), ēlūdere ‎(infinitiu), ēlūsī ‎(perfet), ēlūsum ‎(supí)

  1. desistir, renunciar el repte, evitar combatre
  2. eludir, jo eludeixo