dominant

Català

• Pronúncia: or. /du.miˈnan/, n-occ. /do.miˈnan/, val. /do.miˈnant/

Adjectiu

Accepcions

do·mi·nant inv. (pl.: dominants)

1. que domina
2. que vol dominar els altres, que no sofreix que se li oposin, que el contradiguin
3. el principal o superior entre altres del seu ordre o classe

Traduccions

    dominant [1] (que domina)

Anglès: dominant (en) Castellà: dominante (es) Francès: dominant (fr)

Italià: dominante (it) Llatí: dominans (la)

    dominant [2] (que vol dominar)

Anglès: dominant (en) Castellà: dominante (es), dominativo (es)

Francès: dominant (fr), avantageux (fr) Italià: dominante (it)

    dominant [3] (principal)

Anglès: dominant (en) Castellà: dominante (es) Francès: dominant (fr)

Italià: signoreggiante (it), predominante (it) Llatí: eminens (la)

Forma verbal

do·mi·nant (infinitiu: dominar)

1. Gerundi del verb dominar:

   [Estar/anar...] dominant.

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre dominant
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre dominant