discontinu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dis.kunˈti.nu/
	balear /dis.konˈti.nu/, /dis.kunˈti.nu/
Occidental:	/dis.konˈti.nu/

• Etimologia: Del prefix dis- i continu.

Adjectiu

discontinu m. ‎(femení discontínua, plural masculí discontinus, plural femení discontínues)

1. Que no és continu, sense continuïtat.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·con·ti·nu (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC