digne

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdid͡ʒ.nə/, occidental /ˈdid͡ʒ.ne/
• Homòfon: digna ‎(oriental)
• Etimologia: Del llatí vulgar *dignu, cas oblic de dignus, segle XII.

Adjectiu

digne m. ‎(femení digna, plural invariable dignes)

1. Mereixedor de respecte.
2. Mereixedor en virtut de la seva qualitat en sentit favorable o desfavorable.
3. Conforme a la qualitat moral o la condició d’algú.

Antònims

• indigne

Traduccions

Mereixedor de respecte

• Anglès: worthy ^(en)
• Castellà: digno ^(es)
• Francès: digne ^(fr)
• Llengua de signes catalana: SERIÓS ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·ne (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC