deu

Vegeu també: déu

Català

• Pronúncia: /dεw/
• Parònims: déu
• Etimologia:

Numeral: del llatí dĕcem.

Substantiu femení: preromà influenciat pel llatí dux.

• Rimes: les acabades en -èu

Adjectiu numeral cardinal

Accepcions

deu (invariable)

1. (cardinal) nou més un.

   En dues mans hi ha deu dits

2. (ordinal) desè, desena.

   La pàgina deu

   El dia deu de maig

Derivats

• decimal

Traduccions

    Traduccions: deu

Alemany: zehn (de) Anglès: ten (en) Basc: hamar (eu) Castellà: diez (es) Esperanto: dek (eo) Francès: dix (fr) Gallec: dez (gl)

Italià: dieci (it) Llengua de signes catalana (csc) Occità: dètz (oc) Portuguès: dez (pt) Romanès: zece (ro) Suec: tio (sv) Tahitià: hō'ē 'ahuru (ty)

Nom numeral cardinal

Accepcions

Numeral

<  9	10	> 11
Cardinal:      deu   Ordinal:       desè   Partitiu:       dècim   Col·lectiu:    desena   Multiplicatiu: dècuple   Prefix:         deca-
Viccionari:Llista de nombres en català

deu m. (pl.: deus)

1. xifra i nombre 10

Compostos i expressions

• treure un deu o ser de deu = perfecte

Nom numeral cardinal

Accepcions

deu f. pl. (invariable)

1. desena hora

   Són les deu del matí

Nom

Accepcions

deu f. (pl.: deus)

1. font

Forma verbal

(infinitiu: dar)

1. Segona persona del plural del present d'indicatiu del verb dar:

   [Vosaltres/vós] dau o deu.

2. Segona persona del plural del present de subjuntiu del verb dar:

   [Que vosaltres/vós] deu.

3. Segona persona del plural de l'imperatiu del verb dar:

   Deu o dau [vosaltres/vós].

deu (infinitiu: deure)

1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb deure:

   [Ell/ella/vostè] deu.

2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb deure:

   Deu [tu].

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre deu
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre deu