desinflar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.ziɱˈfɫa/
Occidental:  nord-occidental /de.ziɱˈfɫa/, valencià /de.ziɱˈfɫaɾ/

Verb[modifica]

desinflar trans., pron. ‎(pronominal desinflar-se)

  1. Perdre l'aire contingut en un globus, en un neumàtic.
    «En acabar els tractaments de la campanya citrícola, per la tardor, és molt important realitzar un manteniment acurat de l'equip ... Desinflar els pneumàtics i deixar la màquina calçada.» ([1])
  2. Desanimar-se
    «En Julius, que havia estat a punt de proposar que abandonessin Bali i es mudessin a Bucarest, es va desinflar a l'acte: la font de plaer principal d'un lladre de pa sucat amb oli rau en l'engany,...» ([2])
  3. Perdre intensitat.
    «Fins i tot es va dessintonitzar el soroll de fons de la reunió, creada pels estossecs intermitents i la fressa dels papers; aquella remor es va desinflar com una mànega de vent que, de sobte, perd la ràfega d'aire.» ([3])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·in·flar (3)
  • Heterograma de 9 lletres (adefilnrs)

Vegeu també[modifica]

  1. José María Franquet Bernis, Fitopatologia i malherbologia a les Terres de l'Ebre 1998, pàgina 381
  2. Jonas Jonasson, L'avi que va tornar per salvar el món, ed-Salamandra, 2019
  3. Suzanne Rindell, L'altra mecanògrafa, ed.Rosa dels Vents, 2013