desgraciar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəz.ɡɾə.siˈa/
Occidental:  nord-occidental /dez.ɣɾa.siˈa/
valencià /dez.ɣɾa.siˈaɾ/, /dez.ɣɾa.siˈa/

Verb[modifica]

desgraciar trans.

  1. Malmetre's alguna cosa totalment, fer-se malbé sense possibilitat de refer-se.
    «En Montserrat, reconegué que ell l'havia mort i que no se'n penedia en absolut, ja que n'Hug li havia desgraciat tota la vida en casar-se amb ella.» (Lluís Carbonell, Damià, el Cartoixà, 2015)

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·gra·ci·ar (4)

Vegeu també[modifica]