desfullar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəs.fuˈʎa/, balear /dəs.fuˈja/
Occidental:  nord-occidental /des.fuˈʎa/, valencià /des.fuˈʎaɾ/

Verb[modifica]

desfullar trans.

  1. Perdre les fulles una planta o un arbre.
    «Les roses es desfullen i passen amb molta més facilitat que els deutes que hom ha contret, que les creus i honors que sobre el pit dels homes i de les dones s'han posat.» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·fu·llar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Josep Pla, Articles amb cua, 1983