desflorar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəs.fɫuˈɾa/
balear /dəs.fɫoˈɾa/, /dəs.fɫuˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /des.fɫoˈɾa/
valencià /des.fɫoˈɾaɾ/, /des.fɫoˈɾa/

Verb[modifica]

desflorar trans.

  1. Arrencar les flors a una planta; destruir una flor.
    «Va caminar seguint la vora del senderol que menava a la riera, alhora que desflorava una margarida entre sospirs.» (Jordi Cabré, La pregària del Diable, 2003)
  2. Perdre la virginitat una dona; trencar-se l'himen.
    «Mentre en Xahriar desflorava una jove, el botxí esperava l'alba.» (Maria de la Pau Janer Mulet, Quan siguis lliure, 2015)
  3. Fer quelcom per primera vegada.
    «Hillary i Tensing desfloraven l'Everest i dos científics americans descobrien que l'herència tenia forma de tirabuixó.» (Garsineu, Els visitaires a ca l'Àrnica)

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·flo·rar (3)
  • Anagrama: desfolrar

Vegeu també[modifica]