desencallar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zəŋ.kəˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /de.zeŋ.kaˈʎa/
valencià /de.zeŋ.kaˈʎaɾ/, /de.zeŋ.kaˈʎa/

Verb[modifica]

desencallar trans., pron. ‎(pronominal desencallar-se)

  1. Treure els obstacles que impedien el moviment o el progrés d'una activitat.
    A final de desembre , l'acord entre l'Ajuntament , els veïns i la Generalitat desencallava el problema[1]
    -cada cop que estava a punt d'haver-los el Ferran desencallava el carretó i el comboi prenia una nova embranzida que els allunyava[2]
  2. Fer sortir un vaixell que estava enclavat en un banc de sorra, en aigües poc profundes.

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·en·ca·llar (4)
  • Anagrama: desenllacar

Vegeu també[modifica]

  1. Anuari territorial de Catalunya, 2006
  2. Màrius Serra, Plans de futur, 2013