desembutxacar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zəm.bu.t͡ʃəˈka/
Occidental:  nord-occidental /de.zem.bu.t͡ʃaˈka/, valencià /de.zem.bu.t͡ʃaˈkaɾ/

Verb[modifica]

desembutxacar trans.

  1. Pagar amb diners propis.
    «Així vosté tindria la seguretat de no haver de desembutxacar diners sinó contra lliurament a feina feta» ([1])
  2. Treure quelcom de la butxaca.
    «Pere Comes seguí la mirada de Balaguer, es desembutxacà els cigars ràpidament i se'ls amagà tot d'una en una butxaca de més discreció.» ([2])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·em·but·xa·car (5)

Vegeu també[modifica]

  1. Santi Cortés, Manuel Sanchis Guarner (1911-1981): una vida per al diàleg, Universitat de València, 2002, p.123
  2. Revista: Els Marges, 2004, núm.73-74