descompartir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəs.kum.pərˈti/
balear /dəs.kom.pəɾˈti/, /dəs.kum.pərˈti/
Occidental:  nord-occidental /des.kom.parˈti/
valencià /des.kom.paɾˈtiɾ/, /des.kom.paɾˈti/

Verb[modifica]

descompartir trans., pron. ‎(pronominal descompartir-se)

  1. Separar persones que s'estan agredint físicament.
    «Però els altres ens van descompartir, com dèiem, perquè podíem fer-nos mal de veritat.» (Manuel de Pedrolo, Situació analítica, 1971)

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·com·par·tir (4)

Vegeu també[modifica]