descolgar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəs.kuɫˈɣa/
balear /dəs.koɫˈɣa/, /dəs.kuɫˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /des.koɫˈɣa/
valencià /des.koɫˈɣaɾ/, /des.koɫˈɣa/

Verb[modifica]

descolgar trans., pron. ‎(pronominal descolgar-se)

  1. Llevar la terra, la neu, el material que cobreix alguna cosa.
    «Per fi, sota l'embigat del corral de la darrera borda, van descolgar el primer cadàver humà.» ([1])

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·col·gar (3)
  • Heterograma de 9 lletres (acdeglors)
  • Anagrama: descargol

Vegeu també[modifica]

  1. Pep Coll, Muntanyes maleïdes, 2010