descaminar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.kə.miˈna/
Occidental:  nord-occidental /des.ka.miˈna/, valencià /des.ka.miˈnaɾ/

Verb[modifica]

descaminar trans., pron. ‎(pronominal descaminar-se)

  1. Tornar enrere, desfer el que s'ha fet.
    -Després d'arribar al cim, vam descaminar una part del recorregut fins arribar al refugi per descansar en bones condicions.
    -Es com aprendre a morir descaminant el temps perdut tot cercant els orígens.[1]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·ca·mi·nar (4)
  • Anagrama: mendicaràs

Vegeu també[modifica]

  1. Bernat Nadal, El fràgil desig, 1998