desbocar-se

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /dəz.buˈkar.sə/, occidental /dez.boˈkaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: Del prefix des- i boca.

Verb[modifica]

desbocar-se pron.

  1. Posar-se a córrer un cavall sobtadament, mentre el genet en perd el control.
    «Però el cavall de Jacques no va ser de la mateixa opinió; sinó que tot d'una es desbocà precipitant-se en una fondalada.» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Denís Diderot, Jacques el Fatalista