desavuit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /də.zəˈβuјt/
• Etimologia: Del llatí decem et octo ‎(literalment «deu i vuit»).

Numeral

<  17	18		> 19
Cardinal: Ordinal: Prefix:		desavuit desavuitè octadeca-
Viccionari:Llista de nombres en català

desavuit inv.

1. (septentrional, cardinal) forma alternativa de divuit

Nom

desavuit m. ‎(plural desavuits)

1. (septentrional) forma alternativa de divuit

Nom

desavuit f. pl.

1. (septentrional) forma alternativa de divuit

Miscel·lània

• Síl·labes: des·a·vuit (3)
• Heterograma de 8 lletres (adeistuv)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB