desanou
Del Viccionari
|
[edita] Català
-
- Pronúncia: /də.zəˈnɔw/
- Etimologia: Del llatí dĕcem et nŏvem, «deu i nou».
| < 18 | 19 | > 20 |
|---|---|---|
| Cardinal: desanou Ordinal: desanovè Prefix: nonadeca- |
||
| Viccionari:Llista de nombres en català | ||
[edita] Adjectiu numeral cardinal
[edita]
Accepcions
de·sa·nou (invariable)
- (cardinal i ordinal) dinou, especialment en septentrional.
[edita]
Sinònims
[edita]
Traduccions
Vegeu dinou
[edita] Nom numeral cardinal
[edita]
Accepcions
de·nou m. (pl.: desanous)
- dinou, especialment en septentrional.
[edita] Nom numeral cardinal
[edita]
Accepcions
de·sa·nou f. pl. (invariable)
- les dinou (hores), especialment en septentrional.
[edita] Referències
- Per més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear