desalinear

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zə.ɫi.neˈa/
Occidental:  nord-occidental /de.za.ɫi.neˈa/
valencià /de.za.ɫi.neˈaɾ/, /de.za.ɫi.neˈa/

Verb[modifica]

desalinear trans., pron. ‎(pronominal desalinear-se)

  1. Estar situat fora d'una línia de referència, cap a algun dels costats.
    «Les dues mandíbules se li han desalineat. Necessita una cirurgia que faci ressuscitar el crani sobre el qual s'ha d'estirar la pell.» (Jeffrey Eugenides, Denúncia immediata, ed.Anagrama, 2018)
  2. Desviar-se del camí correcte, no funcionar bé.
    «Segons l'experiència d'en Martin, l'amor t'atacava frontalment i cara a cara, que era el que li havia passat amb la Julia, però ara, després de tres anys de matrimoni, sentia que alguna cosa s'havia desalineat, torçat, entravessat.» (Martin Amis, Des de dins, ed.Anagrama, 2021)

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]