desagafar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zə.ɣəˈfa/
Occidental:  nord-occidental /de.za.ɣaˈfa/, valencià /de.za.ɣaˈfaɾ/

Verb[modifica]

desagafar trans., pron. ‎(pronominal desagafar-se)

  1. Separar el que estava agafat.
    «A l'últim, una mà ja se li desagafava... El pobre infeliç suava d'angúnia, fent esforços de flaquesa, procurant oprimir fort la mà que encara conservava una resta de força.» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·a·ga·far (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Josep Maria Folch i Torres, Aventures extraordinàries d'en Massagran: història completa i detallada de les trifulgues, peripècies i desoris d'un noi de casa bona, 1983