desacreditar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dez.ə.kɾə.ðiˈta/
Occidental:  nord-occidental /dez.a.kɾe.ðiˈta/, valencià /dez.a.kɾe.ðiˈtaɾ/

Verb[modifica]

desacreditar trans.

  1. Perdre la credibilitat, la confiança dels altres.
    Els templers ho sabien i, amb l'ajuda del Papa, els vam destruir; els càtars també ho sabien i els vam exterminar; els de la teologia de l'alliberament ho intuïen i van ser desacreditats.[1]
  2. Desposseir de les credencials.
    Els periodistes que no respectaven les normes van ser desacreditats.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·a·cre·di·tar (5)

Vegeu també[modifica]

  1. Esteban Martín, Andreu Carranza, La clau Gaudí, 2012