derivar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /də.ɾiˈβa/, balear /də.ɾiˈva/
Occidental:  nord-occidental /de.ɾiˈβa/
valencià /de.ɾiˈβaɾ/, /de.ɾiˈvaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: derivà
  • Etimologia: Del llatí dērīvare, de rivus ‎(«rierol»), pròpiament «desviar un curs d’aigua», segle XVIII.

Verb[modifica]

derivar intr., trans., pron. ‎(pronominal derivar-se)

  1. L’aigua d’un corrent, prendre una altra direcció sortint o fent-lo sortir del seu curs.
  2. Desviar-se cap a un altre tema.
  3. (nàutica) Desviar-se del rumb.
  4. Tenir l’origen, provenir, o atribuir l’origen, fer provenir.
  5. (química) Obtenir una substància a partir d’una altra.
  6. (matemàtiques) Obtenir la derivada d’una funció.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: derivo, deriva, derivem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·ri·var (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \de.ɾiˈβaɾ\
Americà: alt /de.ɾiˈbaɾ/, baix \de.ɾiˈβaɾ\

Verb[modifica]

derivar intr., trans. ‎(present derivo, passat derivé, futur derivaré)

  1. derivar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·ri·var (3)