deplorable

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /də.pɫuˈɾab.bɫə/, occidental /de.pɫoˈɾa.βɫe/
• Rimes: -able
• Etimologia: Del llatí deplorabilis.

Adjectiu

deplorable inv. ‎(plural deplorables)

1. Digne de compassió, o capaç de moure a llàstima, o que quasi no té remei.

Traduccions

Digne de compassió, o capaç de moure a llàstima, o que quasi no té remei

• Castellà: deplorable ^(es), lamentable ^(es)
• Francès: déplorable ^(fr)
• Italià: deplorevole ^(it), deplorabile ^(it)
• Llatí: deplorandus ^(la), lacrymabilis ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: de·plo·ra·ble (4)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 508.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \de.ploˈɾa.βle\

Americà: alt /de.ploˈɾa.ble/, baix \de.ploˈɾa.βle\

• Rimes: -able
• Etimologia: Del llatí deplorabilis.

Adjectiu

deplorable inv. ‎(plural deplorables)

1. deplorable

Miscel·lània

• Síl·labes: de·plo·ra·ble (4)