decretar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.kɾəˈta/
Occidental:  nord-occidental /de.kɾeˈta/, valencià /de.kɾeˈtaɾ/

Verb[modifica]

decretar trans.

  1. Donar ordres un govern mitjançant decret.
    Aleshores el rei Darius decretà que investiguessin en els dipòsits on se servaven els arxius, allí, a Babilònia.[1]
  2. Donar ordres una cúpula directiva.
    En aquesta situació, mentre la contínua arribada de forasters que venien a treballar al camp creava malestar i desunió, es decretà una vaga al camp, amb el propòsit d'aconseguir que els empresaris signessin les bases abans esmentades.[2]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·cre·tar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Bíblia, Editorial Alpha, 1968, p.629
  2. Jose Luis Oyon, El cinturó roig i negre: radicalisme genetista i obrerisme en la perifèria de Barcelona 1928-1930, 2004