d'esquitllada

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəs.kiʎˈʎa.ðə/, balear /dəs.kiˈʎa.ðə/
Occidental:	nord-occidental /des.kiʎˈʎa.ða/, valencià /des.kiˈʎa.ða/

• Rimes: -ada
• Etimologia: De de i esquitllada, segle XIX.

Adverbi

d'esquitllada

1. lliscant, esquitllant-se

   «Sos últims raigs, d’esquitllada ara en la balma, entran á turbar la calma del home sant.» (Ignasi Corrons, Joan Garí, l'hermitá de Montserrat, 1868)

2. dissimuladament, esquitllant-se

   «La torno a cridar, i aleshores aixeca una mica el cap i em mira d’esquitllada, però segueix amb més afany el seu treball.» (Joan Lluís, El meu Pallars: El Pallars Sobirà, 1967)

3. incidentalment, de passada

   «La dictadura del general Franco, a causa de l’edat, em va agafar d’esquitllada, malgrat sí que vaig anar a quatre manifestacions.» (Marta Alós, Brahim Yabbed, Entre imams i capellans, 2010, ISBN 9788499750217)

Traduccions

Dissimuladament

• Anglès: stealthily ^(en)
• Castellà: a hurtadillas ^(es)
• Francès: à la dérobée ^(fr)

Incidentalment, de passada

• Anglès: incidentally ^(en)
• Castellà: de pasada ^(es), de rechazo ^(es)
• Francès: en passant ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC