crisma
Del Viccionari
Taula de continguts |
[modifica] Català
-
- Pronúncia: cent.: /ˈkris.mə/
- Etimologia: Del llatí chrisma.
[modifica] Nom
[modifica]
Accepcions
cris·ma f o m
| singular | crisma |
| plural | crismes |
- L'oli i bàlsam barrejat que consagren els bisbes el dijous Sant per a ungir als qui es bategen i confirmen, i també als bisbes quan es consagren i als sacerdots quan s'ordenen, així com en l'extremunció.
- Fer perdre la crisma: irritar, enfadar molt.
- No tenir crisma: denota que algú no té partida bona, o que obra desbaratadament.
- Perdre o portar-se la crisma: descrismar-se.
- Et portaré (treure o trencaré) la crisma: frase amb què s'amenaça algú.
- Qui compra crisma: denota que algú té poc seny.
[modifica]
Derivats
crismar, descrismar, crismera, crismació, crismal
[modifica]
Traduccions
Oli i bàlsam
Fer perdre la crisma
No tenir crisma
Et trencaré la crisma
[modifica] Castellà
-
- Pronúncia: /ˈkris.ma/
- Etimologia: Del llatí chrisma.
[modifica] Nom
[modifica]
Accepcions
cris·ma m
| singular | crisma |
| plural | crismas |
- Crisma (oli i bàlsam sagrat).
- No vale nada fuera de la crisma: no tenir crisma.
- Romper la crisma: trencar la crisma.
[modifica] Referències
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
- Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre crisma
- Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre crisma