crep

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom) oriental /ˈkɾɛp/, occidental /ˈkɾep/
  • Rimes: -ɛp
  • Pronúncia(i): (verb) /ˈkɾep/
  • Rimes: -ep
  • Etimologia: Del francès crêpe, del francès antic crespe, del llatí crispus ‎(literalment «arrissat, crespat»), segle XX. Doblet de cresp.

Nom[modifica]

crep f. o m. ‎(plural creps)

  1. (cuina) Pasta de farina, aigua o llet, i ous, que, cuita a la paella, pren una forma prima i rodona i que se serveix, bé doblegada bé enrotllada, farcida amb condiments diversos.
    «Li faré menjar la seua puta botifarra abans de cremar la seua carcanada de celta borratxo en un auto-da-fe purificador amb els discos d'en Théodore Brotel i en un terrabastall de sacs de gemecs, una fetor de creps mullats amb sidra.» (Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, Les rambles de Saigon, 1996)
    «A l’hora de les postres, les hosts leticianes havien assolit la victòria final. I amb la dolçor d’una crep Suzette a la boca que li féu passejar la llengua per uns llavis que va humitejar, amollà: –Una novetat, no?, això d’anar investigant herències familiars.» (Àlan Greus, L'hereu, pàg. 161, 2002)

Notes[modifica]

  • Tot i que es registra en masculí, és força més corrent el seu ús en femení.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

crep

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de crepar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: prec

Vegeu també[modifica]