cotxe

Cotxe de benzina de 1912.

Català

Nom

Accepcions

cot·txe m. (pl.: cotxes)

1. Vehicle autopropulsat i mecanitzat, destinant al transport terrestre d'un número reduït de persones i el seu equipatge, que duu típicament quatre rodes (tot i que existeixen casos amb tres i sis rodes).
2. Vehicle amb rodes arrossegat per animals de tir destinat al transport de persones.
3. Cotxe de línia. Vehicle de transport públic de persones que fa el trajecte, de forma periòdica, d'un recorregut preestablert.
4. Cotxe fúnebre. Vehicle autopropulsat o de tir destinat al transport individual de cadàvers al cementiri o crematori en la cerimònia d'enterrament.

Traduccions

    cotxe [1] (vehicle autopropulsat)

Alemany: Auto (de) Anglès: car (en) n. Castellà: coche (es) m. Eslovè: avto (sl)

Francès: automobile (fr), voiture (fr) Italià: macchina (it) f. Occità: veitura (oc) f. Llengua de signes catalana (csc)

    cotxe [2] (vehicle tirat per cavalls)

Alemany: Kutsche (de), Droschke (de) Anglès: carriage (en) n. Búlgar: кола (bg), дилижанс (bg) Castellà: coche (es) m., carruaje (es) m.

Francès: carrosse (fr), voiture (fr) Italià: carrozza (it) Eslovè: kočija (sl)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre cotxe
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre cotxe