costum

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /kusˈtum/
balear /kosˈtum/, /kusˈtum/
Occidental:  /kosˈtum/
  • Rimes: -um
  • Etimologia: Del llatí [[#la|]] Del llatí vulgar *costūmen, segle XIII, de *consuetūmen ‎(«conjunt de consuetuds»), de consuetūdine per analogia del sufix -ūmen ‎(«-um»), ablatiu de cōnsuētūdō, doblet de consuetud, segle XIII.

Nom[modifica]

costum m. ‎(plural costums)

  1. Manera de fer.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

costum

  1. (alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de costumar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cos·tum (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cmostu)

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

costum

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de costumar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de costumar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de costumar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de costumar