contraclaror

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˌkɔn.tɾə.kɫəˈɾo/
Occidental:	nord-occidental /ˌkon.tɾa.kɫaˈɾo/, valencià /ˌkon.tɾa.kɫaˈɾoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del prefix contra- i claror, segle XVII

Nom

contraclaror f. ‎(plural contraclarors)

1. Llum que passa a través d'un cos translúcid.

Compostos i expressions

• a contraclaror

Derivats

• besllum

Traduccions

Traduccions

• Castellà: trasluz ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·cla·ror (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC