conseller

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.səˈʎe/
	balear /kon.səˈje/, /kun.səˈje/
Occidental:	nord-occidental /kon.seˈʎe/, valencià /kon.seˈʎeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De consell i el sufix -er, segle XIV

Nom

conseller m. ‎(plural consellers, femení consellera)

1. Persona que dona consell.
2. Membre d'un consell.

   Una consellera del Banc Central

3. Càrrec equivalent al de ministre en alguns governs.

   La consellera d'educació de la Generalitat de Catalunya

Relacionats

• conseller delegat
• conseller en cap

Traduccions

Qui dona consell

• Anglès: adviser ^(en)
• Castellà: consejero ^(es)

Membre d'un consell

• Anglès: councilor ^(en)
• Castellà: consejero ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·se·ller (3)
• Anagrama: cornelles

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC