conglobar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kuŋ.gluˈβa/
Occidental:	nord-occidental /koŋ.gloˈβa/, valencià /koŋ.gloˈβaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí conglobāre.

Verb

conglobar trans.

1. Aplegar, reunir en un mateix concepte, en una mateixa persona, etc.

Conjugació

    Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	conglobar			haver conglobat
Gerundi	conglobant			havent conglobat
Participis	conglobat, conglobada, conglobats, conglobades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	conglobo	conglobes	congloba	conglobem	conglobeu	congloben
	conglobe						val
	conglobi						sept
	conglob				conglobau		bal, alg
				conglobam			bal
Imperfet	conglobava	conglobaves	conglobava	conglobàvem	conglobàveu	conglobaven
Passat simple	conglobí	conglobares	conglobà	conglobàrem	conglobàreu	conglobaren	v.cent, eiv
Futur	conglobaré	conglobaràs	conglobarà	conglobarem	conglobareu	conglobaran
Condicional	conglobaria	conglobaries	conglobaria	conglobaríem	conglobaríeu	conglobarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	conglobi	conglobis	conglobi	conglobem	conglobeu	conglobin
	conglobe	conglobes	conglobe			congloben	occ
Imperfet	conglobés	conglobessis	conglobés	conglobéssim	conglobéssiu	conglobessin
		conglobesses		conglobéssem	conglobésseu	conglobessen
	conglobàs	conglobassis	conglobàs	conglobàssim	conglobàssiu	conglobassin	bal
		conglobasses		conglobàssem	conglobàsseu	conglobassen	nota 1
	conglobara	conglobares	conglobara	conglobàrem	conglobàreu	conglobaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		congloba	conglobi	conglobem	conglobeu	conglobin
					conglobau		bal, alg
			conglobe			congloben	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...conglobat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...conglobar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...conglobat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...conglobat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...conglobat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...conglobat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...conglobar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...conglobat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...conglobat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...conglobat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

      Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					conglobàvets		ant
	conglobavi			conglobàvom	conglobavo
	conglobaia	conglobaies	conglobaia	conglobàiem	conglobaieu	conglobaien	n-occ
Condicional	conglobariva	conglobarives	conglobariva	conglobarívem	conglobaríveu	conglobariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	conglob	conglobs	conglob				ant
	conglobo	conglobos	conglobo	conglobeguem	conglobegueu		n-occ
Imperfet	conglobessi		conglobessi				sept, alg
	conglobessa						cent, n-occ
	conglobeguessa	conglobeguesses	conglobegués	conglobeguéssom	conglobeguéssou	conglobeguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Anglès: combine ^(en)
• Castellà: conglobar ^(es)
• Italià: conglobare ^(it)
• Portuguès: conglobar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·glo·bar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \koŋ.ɡloˈβaɾ\

Americà: alt \k(o)ŋ.ɡloˈbaɾ\, baix \koŋ.ɡloˈβaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí conglobāre.

Verb

conglobar ‎(present conglobo, passat conglobé, futur conglobaré)

1. conglobar

   «Recuérdese que un Evento de tipo Acción-Proceso (o, genéricamente, Causación-Proceso) es un evento complejo: [Agente-Evento I ] + [Evento2 - Paciente], Cada lengua tiende a conglobar el Evento 1 + Evento2 en uno solo.» (Tito Nelson Oviedo A., Hacia una base semántico comunicativa para la gramática, Universidad del Valle, 1992, p.183)

   Cal tenir present que un esdeveniment del tipus acció-procés o, genèricament causa-procés, és un esdeveniment complex: agent-esdeveniment 1 + esdeveniment2-pacient; cada llengua tendeix a conglobar l'esdeveniment1 + l'esdeveniment 2 en un de sol.

   «Por la dificultad de conglobar el mensaje del modelo con el suyo.» (Margherita Morreale, Homenaje a Fray Luis de León, Universidad de Salamanca, 2007, p.752)

   per la dificultat de conglobar el missatge del model amb el seu.

Sinònims

• agrupar, reunir, incluir, combinar

Conjugació

    Segona conjugació -er

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		conglober			haber conglobido
Gerundi		conglobiendo			habiendo conglobido
Participi		conglobido
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	conglobo	conglobes conglobés	conglobe	conglobemos	conglobéis	congloben
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	conglobía	conglobías	conglobía	conglobíamos	conglobíais	conglobían
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	conglobí	conglobiste	conglobió	conglobimos	conglobisteis	conglobieron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	congloberé	congloberás	congloberá	congloberemos	congloberéis	congloberán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	conglobería	congloberías	conglobería	congloberíamos	congloberíais	congloberían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he conglobido	has conglobido	ha conglobido	hemos conglobido	habéis conglobido	han conglobido
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había conglobido	habías conglobido	había conglobido	habíamos conglobido	habíais conglobido	habían conglobido
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube conglobido	hubiste conglobido	hubo conglobido	hubimos conglobido	hubisteis conglobido	hubieron conglobido
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré conglobido	habrás conglobido	habrá conglobido	habremos conglobido	habréis conglobido	habrán conglobido
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría conglobido	habrías conglobido	habría conglobido	habríamos conglobido	habríais conglobido	habrían conglobido
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	congloba	conglobas conglobás	congloba	conglobamos	conglobáis	congloban
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	conglobiera o	conglobieras o	conglobiera o	conglobiéramos o	conglobierais o	conglobieran o
		conglobiese	conglobieses	conglobiese	conglobiésemos	conglobieseis	conglobiesen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	conglobiere	conglobieres	conglobiere	conglobiéremos	conglobiereis	conglobieren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya conglobido	hayas conglobido	haya conglobido	hayamos conglobido	hayáis conglobido	hayan conglobido
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera conglobido o	hubieras conglobido o	hubiera conglobido o	hubiéramos conglobido o	hubierais conglobido o	hubieran conglobido o
		hubiese conglobido	hubieses conglobido	hubiese conglobido	hubiésemos conglobido	hubieseis conglobido	hubiesen conglobido
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere conglobido	hubieres conglobido	hubiere conglobido	hubiéremos conglobido	hubiereis conglobido	hubieren conglobido
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			conglobe conglobé	congloba	conglobamos	conglobed	congloban

Miscel·lània

• Síl·labes: con·glo·bar (3)

Portuguès

• Pronúncia: /con.ɡlo.βar/
• Etimologia: Del llatí conglobāre.

Verb

conglobar

1. conglobar

   «... que além de comprehender as safras da Provincia do Rio de Janeiro ainda conglobava as remessas mineiras» (Afonso de Escragnolle Taunay, Historia do cafe no Brasil , 1939)

   que a més d'incloure les collites de la província de Rio de Janeiro, també conglobava les explotacions mineres