cohort

Català

• Pronúncia: or.: /kuˈɔrt/; occ.: /koˈort/
• Etimologia: Del llatí cohors, «tropa, quadrilla».

Nom

Accepcions

co·hort f. (pl.: cohorts)

1. cos d'infanteria entre els romans, compost per la desena part d'una legió, entre cinc-cents i sis-cents soldats.
2. (per extensió) grup de combatents o d'altre gent.
3. (estadística) grup de subjectes amb una característica comuna pertanyen al mateix grup d'edat.
4. (medecina) grup d'individus que són estudiats durant una epidèmia.

Traduccions

    Traduccions: cohort

Anglès: cohort (en) Castellà: cohorte (es) Francès: cohorte (fr)

Italià: coorte (it) Llatí: cohors (la)

Referències

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre cohort
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre cohort