citer

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /siˈte/ àudio (FR) 
  • Etimologia: Del llatí citare.

Verb[modifica]

citer

  1. citar
    «Sieger dira qu'il énonce en exégète et non en théologien (enseigne à la faculté des arts, non de théologie), et que citer un auteur n'est pas reprendre à son compte l'énoncé.» (De l'art du passage: histoire et représentation, ed.L'Harmattan, 2010, nota de pàg. 515))
    Sieger dirà que ell s'expressa com a exegeta i no com a teòleg (ensenya la facultat de les arts, no teologia) i que citar un autor no consisteix a prendre-li declaració.
  2. citar
    Citer des témoins devant une Cour d’assises.
    Citar testimonis a comparèixer davant d'un tribunal.
  3. provocar, empaitar, burxar
    Le toréador cite le taureau avec la muleta.
    El torero provoca el toro amb la muleta.

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Entrada «citer» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).