ciri

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsi.ɾi/
  • Rimes: -iɾi
  • Homòfon: siri
  • Etimologia: Del llatí cērĕus ‎(«de cera»), doblet del cultisme ceri.

Nom[modifica]

ciri m. ‎(plural ciris)

  1. Candela de cera d'un sol ble, llarga i gruixuda més del normal.
    «Però els ciris lluïen alts, magnífics, i m'han aclarit el camí.» (Espriu, Ariadna al laberint grotesc)
  2. (futbol) Xut defectuós en què la pilota surt projectada verticalment.
  3. (rugbi) Xut al vol consistent a impulsar la pilota a gran altura per sobre l'equip defensor.

Compostos i expressions[modifica]

  • Ciri pasqual: Ciri gros en què s'hi claven cinc pinyes d'encens en figura de creu. Es beneeix el dissabte sant, i crema en l'església tota la missa i vespres en algunes solemnitats fins al dia de l'Ascensió, quan s'apaga després de l'evangeli.

Notes[modifica]

En rugbi, és un ciri el xut a seguir.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ci·ri (2)

Vegeu també[modifica]