celta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈsɛɫ.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈsɛɫ.ta/
	valencià /ˈsɛɫ.ta/, /ˈsɛɫ.tɛ/

• Etimologia: Del llatí celta, singular del col·lectiu celtae, del grec antic Κελταί ‎(Keltaí, «gals»), d’un cèltic *kel-to ‎(«guerrer»).

Nom

celta m. f. ‎(plural celtes)

1. Persona pertanyent a la cultura principal que habità Europa en l'antiguitat.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: celt ^(en)
• Castellà: celta ^(es)
• Francès: celte ^(fr)
• Italià: celti ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: cel·ta (2)
• Anagrames: calet, Calet, Cleta, lacte, talec, tecla

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈθel.ta/

Americà: alt /ˈsel.t(a)/, baix /ˈsel.ta/

• Rimes: -elta

Adjectiu

celta inv. ‎(plural celtas)

1. cèltic

Sinònims

• céltico

Nom

celta m. f. ‎(plural celtas)

1. celta

Sinònims

• céltico

Miscel·lània

• Síl·labes: cel·ta (2)