catxa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.t͡ʃə/, occidental /ˈka.t͡ʃa/
• Rimes: -atʃa
• Etimologia: De catxar ‎(«prendre, apoderar-se»), segle XIX, de acatxar, d’origen incert emparentat amb acatar, acotxar/acotar, possiblement del llatí coāctāre ‎(«forçar») amb una evolució incerta, potser via l’aragonès acachar. Cognat del francès cache ‎(«amagatall»).

Nom

catxa f. ‎(plural catxes)

1. En els jocs d'atzar, fingir que es té una bona jugada per tal de fer perdre els altres.

   «I el traydó de l'hostaler bona catxa ens ha donada.» (Manuel Milà i Fontanals, Obras completas, 1882)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Bluff ^(de)
• Anglès: bluff ^(en)
• Castellà: farol ^(es)
• Francès: bluff ^(fr)
• Portuguès: blefe ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: cat·xa (2)
• Anagrames: acatx, xacat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB