castanyada
Català[modifica]
Nom[modifica]
castanyada f. (plural castanyades)
- Àpat pres típicament en forma festiva en què una de les menges principals és la castanya, en especial com a costum tradicional el dia de Tots Sants, o la menja de castanyes en si mateixa.
- «El meu avi ja em contava, fa molts anys, mentre preparava la castanyada, que la vespra de Tots Sants, a mitjanit, les ànimes en pena vaguen pel món buscant el repòs que encara no han trobat i, per això, a les cases, enceníem una animeta.» (Josep Franco, El jardí de la memòria (pàg. 34), 2012)
- castanyeda
- «Apareixen per les castanyades, ara fullades d'un vert poma.» (Eduart Girbal Jaume, La tragèdia de ca-'l Pere Llarch, Ilustració Catalana, 1923)
- (col·loquial) Cop fort.
- «Ara bé, la bona dona no havia fet mai declaració a Hisenda i, per tant, a l’hora de la transmissió patrimonial, la castanyada va ser d’upa per a Joan.» (Manel Joan i Arinyó i Xesco Guillem, Cubaneta meua (pàg. 264), 2010)
- (argot, barceloní) Condemna d'engarjolament per un llarg període.
- Me sembla que li clavaran una castanyada.
Sinònims[modifica]
- [2] castanyar, castanyerar, castanyereda
- [3] trompada, cop, batzac, hòstia (vulgar)
Relacionats[modifica]
Traduccions[modifica]
Festivitat de menja de castanyes
- Castellà: castañada (es) f.
- Occità: castanhada (oc) f.
Cop fort
- Castellà: castañazo (es) m., castañetazo (es) m.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: cas·ta·nya·da (4)