cas

Català

• Pronúncia: /ˈkas/
• Rimes: les acabades en -as
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Anagrames: asc, sac.

Nom

Accepcions

cas m. (pl.: casos)

1. Situació particular.
2. Objecte d'estudi d'alguna disciplina.
3. Cadascuna de les formes que presenta una paraula segons la seva declinació, que marca la funció sintàctica.
4. Atenció, cura (fer cas).

Compostos i expressions

• ser un cas: ser molt especial, no tenir remei
• en cas que: si (condicional)

Sinònims

• causa, judici, litigi, plet, procés.
• ocasió.

Traduccions

    Traduccions: cas

Castellà: caso (es) [1,2,3,4]

Rus: случай (ru) m [1]

Nom

Accepcions

cas f. pl.

1. Plural de ca, lletra k

Contracció

cas m.

1. Contracció entre el nom casa i l'article salat es quan és usat com un article personal. S'utilitza tan per referir-se a un habitatge com a una família. Sempre s'escriu davant de nom o de sobrenom.

Sinònims

• ca s' (forma apostrofada)
• cal
• can

Notes d'ús

• Quan la contracció es troba davant d'una paraula que compleix els requisits per apostrofar l'article es, cal trencar la contracció i aplicar l'apostrofació de l'article.

  Exemples: Ca s'Andreu

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre cas
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre cas
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre cas