carejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /kə.ɾəˈʒa/
balear /kə.ɾəˈd͡ʒa/, /kə.ɾəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /ka.ɾeˈʒa/, valencià /ka.ɾeˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

carejar trans.

  1. Fer l’acabat de la cara visible d’una peça de construcció.
    «Tant les construccions interiors com les muralles eren fetes amb pedres sense carejar, travades en sec o amb fang.» (Bernat Martí Oliver, El naixement de l'agricultura en el País Valencià, 1983)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: carejo, careja, caregem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

carejar intr.

  1. Tirar a car, donar-se la tendència de preus elevats.
    El preu del rovelló comença a carejar.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·re·jar (3)

Vegeu també[modifica]