cara

Català

• Pronúncia: or. /ˈka.ɾə/, occ. /ˈka.ɾa/
• Rimes: les acabades en -ara
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom

Accepcions

ca·ra f. (pl.: cares)

1. rostre
2. superfície d'un cos (les cares d'un cub)
3. un dels dos costats d'una moneda, oposada a la creu

Derivats

• acarar
• carona
• careta
• carota
• caragirat

Compostos i expressions

• amb cara de pomes agres = estar enfadat
• amb cara llarga = estar trist
• tenir molta cara = no tenir vergonya
• fer bona cara = semblar saludable i feliç
• amb cara de pocs amics = amb un posat amenaçant
• amb la sort de cara = tenir sort
• creuar la cara a algú = pegar
• fer una cara nova = pegar
• donar la cara = dir la veritat, reconèixer els fets

Sinònims

• aparença, aspecte, carura, fatxada, façana, fisonomia, front.
• banda, cantó, costat, part, secció.
• davant, enfront, façana, front, frontispici.
• faç, rostre, semblant, vult.

Traduccions

    cara [1] (rostre)

Alemany: Gesicht (de) n Anglès: face (en) Castellà: cara (es) f Eslovè: obraz (sl) m Francès: visage (fr) m

Indonesi: muka (id) Italià: faccia (it) f, viso (it) m Occità: cara (oc) f Tahitià: mata (ty)

    cara [2] (superfície)

Alemany: Seite (de) f Anglès: side (en) Castellà: cara (es) f

Eslovè: stran (sl) f Francès: côté (fr) m, face (fr) f Occità: costat (oc) m

    cara [3] (un costat d'una moneda)

Anglès: head (en)

Castellà: cara (es) f

Adjectiu

Accepcions

ca·ra f.

	singular	plural
masculí	car	cars
femení	cara	cares

1. Femení de car.

Traduccions

    cara [1] femení de car

Alemany: teure (de) Anglès: expensive (en)

Castellà: cara (es) f.

Castellà

• Pronúncia: /ˈka.ɾa/

Nom

Accepcions

ca·ra f. (pl.: caras)

1. cara

Adjectiu

Accepcions

ca·ra f.

	singular	plural
masculí	caro	caros
femení	cara	caras

1. cara