canya

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Vegeu també canyes

Taula de continguts

Un camí envoltat de canyes.

Pronunciació: a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
Etimologia: Del llatí canna i del grec kanna, que a la vegada tenen origens semítics qanaw-: en accadi qanû, en arameu qanya i en hebreu qane, que conformen l'arrel protoindoeuropea qnw.
Rimes: les acabades en -anya

canya f

Singular	canya
Plural	canyes

Planta poàcia de fulles molt llargues, estretes i punxagudes.
Per semblança, tija del blat o d'altres cereals.
Espècie de jonc que s'usa per a bastons o mangales.
La moll de l'os.
La llengüeta del baixó i d'altres instruments de vent que s'introdueix a la boca per a sonar.
Canya dels leus (o de la freixura, o dels pulmons): tràquea.
Canya dolça (o de sucre, o canyamel): planta poàcia de l'espècie Saccharum officinarum de la què s'extreu sucre.
Canya fera (o ferla): planta silvestre semblant a la canya comú.
Canya prima: aquella que té poc gruix.
Canya d'un tub d'orgue.
Canya de l'àncora.
Canya del moc.
Canya de pescar.
Canya del timó.
Canya del rem.
Canya d'una columma.
Canya de l'agulla de la màquina de cosir: estri per teixir.
Canya de crema (o de nata, o de xocolata, o de cabell d'àngel): tipus de pastís.
Mesura de cervesa (200cc.).
Aiguardent de canya: rom.
Estri per xuclar líquids. En documents de l'inici de la història a la Mediterrània, es descriu com es prenia la cervesa amb canya-xiula.
Canya de la raqueta.
Canya de la carrabina: del tir olímpic.
Canya de la cama.
Canya de la bota. Part de la bota que comprèn del turmell cap amunt.
Canya de la mitja.
Canya de la clau.
micròfon de canya.
Tub per la fabricació de recipients de vidre.

Termes derivats

Traduccions: canya

Francès: canne ^(fr) [1,3]; roseau ^(fr) [1,8]; tuyau ^(fr) [2]; anche ^(fr) [5]; canneberge ^(fr) [8]; canne mince [9]
Italià: canna ^(it) [1,2,3,7]; fusto ^(it), boccinolo ^(it) [2]; linguetta ^(it) [5]; canna greca [8]; canna smilza [9]
Japonès: 竹 ^(ja) [1]
Llatí: canna ^(la) [1]; culmus ^(la) [2]; arundo ^(la) [1,3]; juncus ^(la) [3]; lingula ^(la) eburnea vel metallica tubae insufflandae [5]; ferula ^(la) [8]; levis arundo [9]

En podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	Viquipèdia.
	[[q:{{{q}}}\|Viquidites]].
	[[Wikispecies:{{{species}}}\|Viquiespècies]].
	[[b:{{{b}}}\|Viquillibres]].
	[[n:{{{n}}}\|Viquinotícies]].
	[[s:{{{s}}}\|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{v}}}\|Viquiversitat]].
	[[:{{{wikt}}}:\|Wiktionary]]

FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.

En podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	Viquipèdia.
	[[q:{{{q}}}\|Viquidites]].
	[[Wikispecies:{{{species}}}\|Viquiespècies]].
	[[b:{{{b}}}\|Viquillibres]].
	[[n:{{{n}}}\|Viquinotícies]].
	[[s:{{{s}}}\|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{v}}}\|Viquiversitat]].
	[[:{{{wikt}}}:\|Wiktionary]]